Morir entre les nines del somni

Morir entre les nines del somni.
Morir de sobte en la memòria
O si es vol
(com hi ha costum de dir)
en cos i ànima.
Morir i el fàstig de la carn en l'aire
com un repòs mut d'estovalles
Junt a l'obstinada
Uniformitat del plor;
Envoltat de flors i borinots pansits,
Que, ―entre les hores
Sòrdides de la nit―
Es podriran silenciosament
Semblant a la carronya de la carn
I els pensaments.
Morir sense deixar converses,
De penes paraules sense hostes, buides,
Immòbils, potser, definitivament.
Morir als ossos de l'angoixa,
A les voravies nefastes de les estacions
Davant de papers d'eternes palpebres,
A la terra funeral de l'extraviament
Al sagrat abisme de l'epidermis.
Morir en el silenci complet dels vents
Sense que ningú no ho sàpia
El cap a on al capdavall.
Morir a l'espill buit
Dels fusellaments, al camp minat, en el bombardeig
Sense que ningú no sagne els oceans
I la dura cicatriu dels dormits.
Morir als feridors braços de la guerra
Oblidant la íntima essència:
Les brases del caliu humà
Com sortidors de l'enigma humà.
I l'humit somni de l'orgasme a les tempes.

31 de maig de 1989.

MORIR ENTRE LAS PUPILAS DEL SUEÑO.


 
Morir entre las pupilas del sueño.
Morir de súbito en la memoria
O si se quiere
(como suele decirse)
en cuerpo y alma.
Morir y el hastío de la carne en vilo
Como un reposo mudo de manteles
Junto a la obstinada
Uniformidad del llanto;
Rodeado de flores y moscardones trasnochados,
Que, ―entre las horas
Sórdidas de la noche―
Se pudrirán silenciosamente
Igual que la carroña de la carne
Y los pensamientos.
Morir sin dejar conversaciones,
Apenas palabras sin huéspedes, vacías,
Inmóviles quizá, definitivamente.
Morir en los huesos de la angustia,
En las aceras nefastas de las estaciones
Frente a papeles de eternas pestañas,
En la tierra funeral del extravío
En el sagrado abismo de la epidermis.
Morir en el silencio completo de los vientos
Sin que nadie sepa
El hacia dónde finalmente.
Morir en el espejo vacío
De los fusilamientos, en el campo minado, en el bombardeo
Sin que nadie sangre los océanos
Y la dura cicatriz de los dormidos.
Morir en los hirientes brazos de la guerra
Olvidando la íntima esencia:
Las brasas del rescoldo humano
Como surtidores del enigma humano.
Y el húmedo sueño del orgasmo en las sienes.

31 de mayo de 1989.