És el migdia
Amb el seu pesat resplendor
De guerrer transparent
Garberant els sudaris del fullatge.
Damunt de les seues ales es retorcen les vides
Sacsant sus crines indicibles;
Les gases grogues
Fan el cau com ocells
En la proa de polsegoses camises
―que silencioses en la pell―,
Carreguen el gebre de les tribulacions.
Els rius de la vida
Arriben en aquest punt;
Però el vol els enfurisma
Amb les randes indecises
De criptes bellugadisses.
La sang és una espiga amenaçant,
La sang és una sinagoga de ganivetes.
La mort alça la seua vanitat
Des de les muntanyes o les guarnicions.
La mort llança xiuxiueigs
Amb sumptuosa armadura d’arbredes.
I transcendeix assedegada
Als torrents de la saba
Amb un enfrutir líquid
De mudes i enigmàtiques paraules.
El migdia cau i s’alça
Amb els seus poders infinits
De sordes campanes assaonades
A les fronteres oceàniques de l’Univers.
Aquest migdia té l’arrel
Del temps del Principi,
L’alé sonàmbul dels alcohols
Que les aus beuen
En indicibles llànties rovellades.
1º. De juny de 1989
És el migdia
Amb el seu pesat resplendor
De guerrer transparent
Garberant els sudaris del fullatge.
Damunt de les seues ales es retorcen les vides
Sacsant sus crines indicibles;
Les gases grogues
Fan el cau com ocells
En la proa de polsegoses camises
―que silencioses en la pell―,
Carreguen el gebre de les tribulacions.
Els rius de la vida
Arriben en aquest punt;
Però el vol els enfurisma
Amb les randes indecises
De criptes bellugadisses.
La sang és una espiga amenaçant,
La sang és una sinagoga de ganivetes.
La mort alça la seua vanitat
Des de les muntanyes o les guarnicions.
La mort llança xiuxiueigs
Amb sumptuosa armadura d’arbredes.
I transcendeix assedegada
Als torrents de la saba
Amb un enfrutir líquid
De mudes i enigmàtiques paraules.
El migdia cau i s’alça
Amb els seus poders infinits
De sordes campanes assaonades
A les fronteres oceàniques de l’Univers.
Aquest migdia té l’arrel
Del temps del Principi,
L’alé sonàmbul dels alcohols
Que les aus beuen
En indicibles llànties rovellades.
1º. De juny de 1989