Temps i mort són els grills
Que en el silenci,
En les corfes seques del temps,
Mamprenen el seu repart
De fletxes cegues i monorrítmiques.
El seu horror és llarg i metàl·lic
Com infinits rails líquids
Destinats
A esgavellades locomotores.
Tanmateix,
No m’abat per la pluja nocturna
D’habituals llavors tètriques
Perquè pot més la mirotejant vigília
Que els signes disfressats
Dels corbs
Quotidians de les ombres.
Per això quan les hores cauen
I els gossos s’obstinen
En els seus innocents fantasmes,
En el seu uniforme de guardians,
M’alce enmig dels morts
A ocupar el volum
Periòdic dels meus somnis,
Abandonats en les deslluïdes
Impureses del dia.
Tiempo y muerte son los grillos
Que en el silencio,
En las cáscaras secas del tiempo,
Emprenden su reparto
De flechas ciegas y monorrítmicas.
Su horror es largo y metálico
Como infinitos rieles líquidos
Destinados
Para desvencijadas locomotoras.
Sin embargo,
No me abato por la lluvia nocturna
De habituales semillas tétricas
Porque puede más la espejeante vigilia
Que los signos enmascarados
De los cuervos
Cotidianos de las sombras.
Por eso cuando las horas caen
Y los perros se obstinan
En sus inocentes fantasmas,
En su uniforme de guardianes,
Me levanto entre los muertos
A ocupar el volumen
Periódico de mis sueños,
Abandonados en las raídas
Impurezas del día.