Rosa Silverio

La maleïda

“¿Qui digué que assassinar no és un art?”

RoxieHart

“Jo sóc dolenta i seguiré sent dolenta…”

 

Jo sóc la maligna i enfiladora,
la serpent, l’heura verinosa,
l’obscena.
Res no hi ha més letal que el meu abraç
o l’arpada de totes les meues paraules.
Així que no t’equivoques.
Perquè jo sóc dolenta.
Hi ha dins de mi un estany de sang pudenta,
una corona d’espines,
una espasa acostumada a atacar.
Jo sempre seré la malànima de la pel·lícula,
la culpable de tota aquesta merda,
la que sobra,

la curvilínia i perillosa,
la fosca i la perversa,
la que t’amollarà del tren.
Ja tots ho saben.
Quan em miren i em veuen convertida en sal,
saben que jo fiu la que mirà cap arrere,
la que menjà de la poma,
la que pecà i maleí tots els éssers de la terra.
Perquè jo sóc la maleïda,
la podrida,
la reina dels rats,
una Lilithreinventada i més fosca que les teues nits.
Jo sóc aqueixa que odies,
la que injurià tots els dies de la teua vida,
la destructora i amiga de les feres,
l’execrable,
el dimoni,
aqueixa,
la mateixa que s’abalançarà a matar.